La história de la llengua catalana és la crónica d´una
tossuderia: per més horribles que hagin estat les vicissituds
históriques i polítiques que s´han viscut al nostre país, ningú
no ha aconseguit -de moment!- que la població abandoni l´idioma propi. En aquest context té un mérit especial el cas de l´Alguer, un municipi de l´illa de Sardenya d´encara no quaranta mil habitants, on la gent se saluda dient ´bon día´. D´allá arriba la ven de Franca Masu, la cantant que ara publica el seu segon álbum, Alguímia (Galileo)
La primera pregunta és de calaix: Qué carai vol dir Alguímia? "És una paraula que no existeix ~aclareix Franca Masu-. Algú era va dir que feia una mena ´d´alquímia algueresa´, i jugant amb aquestes dues paraules va sortir el mot, Alguímia," El seu nou disc consta de deu temes, la majoria dels quals van ser escrits als anys seixanta i setanta del segle passat ("Passa Jesuerist", "Cor meu"...); pero també n´hi ha de més veterans, coro és el cas de "Desperta-te", que data del 1901.
La intenció de la cantant ha estat deixar constancia de les virtuts del cant alguerés antic: "La cançó algueresa és molt particular, no hi ha res igual a l´illa. Té una ´contaminació´ dels cants napolitans, que es van meselar amb la música dels pescadors d´aquí. Es tracta de motius molt senzills, gairebé ingenus, simples, peró en aquesta simplicitat hi ha una força increïble." Franca Masu va iniciar-se en el món de la música cantant jazz, fet que -afortunadament- es nota en la manera d´interpretar. "Peró cantar en americá ~explica l´artista~ no era prou meu: no puc viure coses que no em pertanyen, aixi que vaig decidir buscar el meu món." Aquesta recerca personal la va dur a debutar discográficament l´any 2000 amb El meu viatge. 1 a l´hora de plantear el segon álbum, l´artista va arribar a la conclusió que ,era el moment de fer un homenatge a la ciutat. El poeta Frantziscu Masala diu: ´Descriu el ten viatge i et tornarás universal´, i és cert. Aquest disc té una base en la tradició, i pot ser universal". Tot i aquest origen tradicional, Franca Masu s´afanya a advertir que "no som davant d´un disc étnic. És antic i modern alhora. No sóc una cantant de folk, sinó que poso el meu sentiment particular en les cançons".
Entre els temes del dise crida especialment l´atenció el vernis flamenc de "Carreronet", un tema que "tenia la métrica i la cadéncia ideals per donar-Ii aquest tractament. És el cant d´algú que se´n va de l´Alguer: hi ha dolor i nostàlgia, coses que també tenen a veure amb el flamenc". Convé igualment fer esment de "L´esperança" -amb versos d´Antoni Canu-, en qué podem admirar la contramandola de Mauro Palmas, autor de la partitura del tema.
"En la simplicitat del cant alguerés hi ha una força increïble"
Deixant de banda aquests detalls i d´altres i anant a consideracions més generals, en la manera de cantar de Franca Masu hi ha, sovint una certa saudade. La cantant ho admet: "La saudade la tinc a dins, és el meu carácter, neix amb mi. Porto a dins aquesta nostalgia de les coses que no conec". La cantant, que va aprendre el catalá de gran -car eis seus pares no eren algueresos- comenta també que "potser amb la meva música podré fer néixer més amor i més curiositat per la llengua. Les noves generacions no acaben de comprendre que aixó és una riquesa. Jo tenia trenta anys quan vaig decobrir aquest món, i pue dir que m´ha canviat la vida."
|
